Com ja he explicat alguna vegada, el blog es muda i el canvie a la següent adreça la qual tindreu que tindre tots. Esta plataforma seguirà uns dies fins que la tanque i després continuarem per sempre en: www.amparomusica.wordpress.com
Heu d'estar molt atents. Gràcies a tots.
domingo, 18 de julio de 2010
Un beset i mil caramels
No oblidarem el teu somriure perquè tu ets especial.
Mai el vag a oblidar, sempre va a ocupar un lloc al meu cor, tots els moments que he passat en ell sempre el vag a tindre guardats a un lloc molt especial dins de mi perque a persones com a ell es dificil no volerles, perque sempre estan ahi quan ho necessites i et trauen sempre un somriure quan els veus, encara que siga nomes per una mirada o per el nom que ell solia dir-te. Per desgracia ixe somriure ja no el podre traure més perque ell ja no estarà per a fer-ho, pero per altra par m'alegre molt de haver compartit en ell moments de la meua vida i poder recordar-los i encara que coste traure un xicotet somriure, perque sempre te vag a tindre dins de mi Vicent, i cada vegada que ixc tire de menos no sentir el ruido tan raro que feia la teua moto que sempre que te sentia pensava la gasolina que tendries que gastar en tantes voltes que pegabes i ojala tingueres més que gastar-ne i estigueres per el poble pegant voltes i no saps lo feliç que hem faries. Tinc ganes de donar-te un gran abraç i estrujar-te com feiem sempre quan ja no sanavem a vore i dir-te lo que te anava a tirar de menos que ara totes les voltes que t'ho he dit em pareixen poques i insuficients.Sempre en el meu cor, Vicent.
Què paraules podria jo afegir que no t'haguera dit Anna? Recordes que bé t'ho passares al viatge que ferem a Montblanc? quantes vegades m'he digueres que l'any següent voldries tornar i jo et deia que no podia ser perque era un viatge organitzat als tercers i clar!! tu ja estaries a quart. Doncs, no patisques carinyet, ara podràs sempre anar en nosaltres, me demanaràs que et deixe gitarte un poquet més tard, anar a la caseta amb Laia, Alba,.. tu sempre estaràs al meu cor, sempre estaràs al cor del teus companys. I com t'he dit abans: UN BES I MIL CARAMELS AL CEL.
Crec que jo no tinc moltes paraules per a dir que siguen especials per a tu. Per que ninguna paraula es suficient per a tu Vicent, per que has sigut una de les persones més importants en la meua vida i açó no s'oblida mai. Que ningú mai ocupara el teu puesto en la meua vida, per que ixe lloc a soles era per a tu, i seguira per a tu per sempre. Ha sigut un dels anys més feliços de la meua vida ja que vas entrar en ella, que tinc molts records en tu, i tots bons, i que mai oblidaré la teua sonrisilla de xiquet xiconino, que mai oblidaré els moments viscuts en tu, ni coses que tinguen que vore en tu. No puc creure aixó, encara no, jo no puc dirte adeu per a sempre no puc Vicent.. aixó es molt dificil per a mi i supose que per a tots també, pero sas que estem açi tots, que anirem en tu vages on vages. Mi cuqui, ara qui dira que tinc la sonrisa més bonica del món? A qui li mostraré la meua sonrisa després de escoltar ixes paraules.. Vull que sapigues que tots el dies que puga sonreiré a soles per a tu, perque se que t'agradaba molt.. Tire de menys totes ixes coses que feia en tu i sempre les tirare de menys.. Et vuic moltisim Vicent. Sempre als nostres cors. La teua enana no t'oblida.
Vicent en un dia com aquest nose que dirte...et conec desde que eres xicotet, pero aquest any em vixcut molts moments junts... Que sera aso sense tindret a tu per a ferte la punyeta, per a pegarnos en moments de aborriment. Tirare de menys la teua mirada i aquells moments en que de manera xulesca venies cara a mi en ganes de tornarme la que jo ja te havia pegat. En aquest moment sols desitge que un dia pogam encontrar-nos de nou i que tot aso quede com un fins despres. Ara des d´on estigues espere que estigues mirant el que estic escribint...i sols vuic q sapigues que sempre estaras present a la meua vida i que et vuic.
Sé que esto no lo vas a poder leer, me entristeció bastante enterarme de lo que pasó, no me lo podía creer, no me hacía la idea, eras un buen compañero de clase, alguien necesitaba algo y tu enseguida lo ayudabas, eras muy alegre, simpatico y divertido... eras muy grande Vicent, por eso nunca en la vida nadie podrá olvidarse de ti, porque todos te yebaremos siempre en nuestros corazones(L)
A mí m'ha deixat un buit molt gran, que ningú podrà plenar mai,que sempre el voldré com a ningú,Vicent no te mereixes el que t'ha passat encara no soc concient del que a pasat,no vuic creure que tu ja no estas entre nosatres.. sempre estaré recordant tots els moment al teu costat,perque eixos moment han sigut especials per ami ,que no els podré oblidar mai de la vida,Te tire de menos, estem ara tots els de benifaraig junts, mes junts que mai,per a no quedarse a casa desconsolats,Vicent jo cada vegada que estem tots te tire a faltar ,perque se queno estas ahí al meu costat agafantme o diguentme tonteries, o sonrient o parlant de motos, o dient que anarem a Kinepolis, sempre recordaré la teua sonrisa, que per a mi es inolvidable (L) TE VUIC!
Acabe de llegir el blog i el email.. Vicent, ens coneguem desde els tres anys.. hem passat mil histories junts.. en 3º de primaria anarem a la granja escola, en 5º anarem a la neu.. en 1º i 3º de la eso també, i son viatjes qe estic acostumbrada a fer amb tú, la neu de l'any que bé, no tindrà res a vore si no estàs tu, no serà el mateix, o terra mitica i port aventura.. ara qui es farà passar per el meu novio? t'enrecordes? Vicent, per a mi en aquesta vida eres molt important.. et necesite com a ma mare o mon pare.. nose, se'm fa molt raro viure si no estàs tu, si ja no m'ajudes amb els meus problemes, si ja no hem mires i hem somrius,si ja no hem dius que hem sente amb tu al teu costat en matematiqes, si ja no hem fas carases quan hem tiren de clase per la teua culpa, si ja no portes xiclets pel mati, que sempre hem dies que no tenies i quan senanaba tot el mon mels donabes a amagades per a que ningu mes et demanara! si ja no vens a ma casa a vore la tele, o a estar en el ordenador.. si ja no hem contes els teus problemes, els teus amors, que portabes enamorat de la mateixa persona molt de temps i per fi l'habies conseguit, era el teu somni en aquestos moments. Joder vicent, que la meua vida a canviat per complet, que necesite parlar en tu, que hem dones abrasos, tocarte els dits, alsarlos cap a dalt, t'encantaba.. o ferte cusquerelletes o massatges en clase d'angles.. o quan t'enfadabes perqe no te'ls feia i li deies a Miriam qe tels fera per a posarme selosa.. jajaja No soc la mateixa persona desde que has faltat i mai ho seré.. açò ha sigut un colp molt fort en aquesta vida que mai acceptaré perque no es just, alomillor arriba el dia que ho assimile, assimile que ja no estàs, que estas al cel, pero mai acceptaré que t'has mort en tan sols 15 anys.. Vuic que sapigues que et baix a recordar sempre com al meu millor amic, i per res del mon et vaig a substituir. Et volem tots massa per a olvidarse de tu,Vicent.
Te echo de menos, te echo de menos de verdad. No te olvido. Esto es tan triste. Recuerdo perfectamete el dia en que te fuistes.. fue el mismo dia que supe que desde entonces no iba a ser lo mismo. Ojalá pudiera verte otra vez.. ¿Sabes? y aún me sigo preguntando porqué. Pero ya te has ido, te has ido a un lugar donde no puedo traerte de vuelta.. ojalá pudiera.
10 comentarios:
Mai el vag a oblidar, sempre va a ocupar un lloc al meu cor, tots els moments que he passat en ell sempre el vag a tindre guardats a un lloc molt especial dins de mi perque a persones com a ell es dificil no volerles, perque sempre estan ahi quan ho necessites i et trauen sempre un somriure quan els veus, encara que siga nomes per una mirada o per el nom que ell solia dir-te. Per desgracia ixe somriure ja no el podre traure més perque ell ja no estarà per a fer-ho, pero per altra par m'alegre molt de haver compartit en ell moments de la meua vida i poder recordar-los i encara que coste traure un xicotet somriure, perque sempre te vag a tindre dins de mi Vicent, i cada vegada que ixc tire de menos no sentir el ruido tan raro que feia la teua moto que sempre que te sentia pensava la gasolina que tendries que gastar en tantes voltes que pegabes i ojala tingueres més que gastar-ne i estigueres per el poble pegant voltes i no saps lo feliç que hem faries. Tinc ganes de donar-te un gran abraç i estrujar-te com feiem sempre quan ja no sanavem a vore i dir-te lo que te anava a tirar de menos que ara totes les voltes que t'ho he dit em pareixen poques i insuficients.Sempre en el meu cor, Vicent.
Què paraules podria jo afegir que no t'haguera dit Anna? Recordes que bé t'ho passares al viatge que ferem a Montblanc? quantes vegades m'he digueres que l'any següent voldries tornar i jo et deia que no podia ser perque era un viatge organitzat als tercers i clar!! tu ja estaries a quart. Doncs, no patisques carinyet, ara podràs sempre anar en nosaltres, me demanaràs que et deixe gitarte un poquet més tard, anar a la caseta amb Laia, Alba,.. tu sempre estaràs al meu cor, sempre estaràs al cor del teus companys.
I com t'he dit abans: UN BES I MIL CARAMELS AL CEL.
Crec que jo no tinc moltes paraules per a dir que siguen especials per a tu. Per que ninguna paraula es suficient per a tu Vicent, per que has sigut una de les persones més importants en la meua vida i açó no s'oblida mai. Que ningú mai ocupara el teu puesto en la meua vida, per que ixe lloc a soles era per a tu, i seguira per a tu per sempre. Ha sigut un dels anys més feliços de la meua vida ja que vas entrar en ella, que tinc molts records en tu, i tots bons, i que mai oblidaré la teua sonrisilla de xiquet xiconino, que mai oblidaré els moments viscuts en tu, ni coses que tinguen que vore en tu.
No puc creure aixó, encara no, jo no puc dirte adeu per a sempre no puc Vicent.. aixó es molt dificil per a mi i supose que per a tots també, pero sas que estem açi tots, que anirem en tu vages on vages. Mi cuqui, ara qui dira que tinc la sonrisa més bonica del món? A qui li mostraré la meua sonrisa després de escoltar ixes paraules.. Vull que sapigues que tots el dies que puga sonreiré a soles per a tu, perque se que t'agradaba molt..
Tire de menys totes ixes coses que feia en tu i sempre les tirare de menys..
Et vuic moltisim Vicent.
Sempre als nostres cors.
La teua enana no t'oblida.
Vicent en un dia com aquest nose que dirte...et conec desde que eres xicotet, pero aquest any em vixcut molts moments junts...
Que sera aso sense tindret a tu per a ferte la punyeta, per a pegarnos en moments de aborriment.
Tirare de menys la teua mirada i aquells moments en que de manera xulesca venies cara a mi en ganes de tornarme la que jo ja te havia pegat.
En aquest moment sols desitge que un dia pogam encontrar-nos de nou i que tot aso quede com un fins despres.
Ara des d´on estigues espere que estigues mirant el que estic escribint...i sols vuic q sapigues que sempre estaras present a la meua vida i que et vuic.
Sé que esto no lo vas a poder leer, me entristeció bastante enterarme de lo que pasó, no me lo podía creer, no me hacía la idea, eras un buen compañero de clase, alguien necesitaba algo y tu enseguida lo ayudabas, eras muy alegre, simpatico y divertido... eras muy grande Vicent, por eso nunca en la vida nadie podrá olvidarse de ti, porque todos te yebaremos siempre en nuestros corazones(L)
A mí m'ha deixat un buit molt gran, que ningú podrà plenar mai,que sempre el voldré com a ningú,Vicent no te mereixes el que t'ha passat encara no soc concient del que a pasat,no vuic creure que tu ja no estas entre nosatres.. sempre estaré recordant tots els moment al teu costat,perque eixos moment han sigut especials per ami ,que no els podré oblidar mai de la vida,Te tire de menos, estem ara tots els de benifaraig junts, mes junts que mai,per a no quedarse a casa desconsolats,Vicent jo cada vegada que estem tots te tire a faltar ,perque se queno estas ahí al meu costat agafantme o diguentme tonteries, o sonrient o parlant de motos, o dient que anarem a Kinepolis, sempre recordaré la teua sonrisa, que per a mi es inolvidable (L) TE VUIC!
Acabe de llegir el blog i el email..
Vicent, ens coneguem desde els tres anys.. hem passat mil histories junts.. en 3º de primaria anarem a la granja escola, en 5º anarem a la neu.. en 1º i 3º de la eso també, i son viatjes qe estic acostumbrada a fer amb tú, la neu de l'any que bé, no tindrà res a vore si no estàs tu, no serà el mateix, o terra mitica i port aventura.. ara qui es farà passar per el meu novio? t'enrecordes?
Vicent, per a mi en aquesta vida eres molt important.. et necesite com a ma mare o mon pare.. nose, se'm fa molt raro viure si no estàs tu, si ja no m'ajudes amb els meus problemes, si ja no hem mires i hem somrius,si ja no hem dius que hem sente amb tu al teu costat en matematiqes, si ja no hem fas carases quan hem tiren de clase per la teua culpa, si ja no portes xiclets pel mati, que sempre hem dies que no tenies i quan senanaba tot el mon mels donabes a amagades per a que ningu mes et demanara! si ja no vens a ma casa a vore la tele, o a estar en el ordenador.. si ja no hem contes els teus problemes, els teus amors, que portabes enamorat de la mateixa persona molt de temps i per fi l'habies conseguit, era el teu somni en aquestos moments.
Joder vicent, que la meua vida a canviat per complet, que necesite parlar en tu, que hem dones abrasos, tocarte els dits, alsarlos cap a dalt, t'encantaba.. o ferte cusquerelletes o massatges en clase d'angles.. o quan t'enfadabes perqe no te'ls feia i li deies a Miriam qe tels fera per a posarme selosa.. jajaja
No soc la mateixa persona desde que has faltat i mai ho seré.. açò ha sigut un colp molt fort en aquesta vida que mai acceptaré perque no es just, alomillor arriba el dia que ho assimile, assimile que ja no estàs, que estas al cel, pero mai acceptaré que t'has mort en tan sols 15 anys..
Vuic que sapigues que et baix a recordar sempre com al meu millor amic, i per res del mon et vaig a substituir.
Et volem tots massa per a olvidarse de tu,Vicent.
Te echo de menos, te echo de menos de verdad. No te olvido. Esto es tan triste. Recuerdo perfectamete el dia en que te fuistes.. fue el mismo dia que supe que desde entonces no iba a ser lo mismo. Ojalá pudiera verte otra vez.. ¿Sabes? y aún me sigo preguntando porqué. Pero ya te has ido, te has ido a un lugar donde no puedo traerte de vuelta.. ojalá pudiera.
Jo també te tire de menys, carinyet!!!
En estos dies en especial estàs al cor dels que te volem.
Un beset al meu xiquet.
Publicar un comentario